Aquest dimarts, a més de la nostra habitual sessió de Toastmasters, hem tingut la votació del nou comitè que durant un any serà el responsable de vetllar perquè el club es mantingui sòlid i així, setmana darrera setmana, puguem tenir aquestes màgiques sessions de què gaudim els socis, i al que també estan convidades totes les persones que estiguin interessades en l'oratòria.
Però anem a pams i abans m'agradaria relatar-vos que va passar en aquesta sessió. Per començar la nostra presidenta, Gemma Pallerola, va fer l'obertura de la sessió com sempre... i com sempre, no em cansaré de repetir-ho, com és possible dir tant i no oblidar-se de res en 30 segons. Quina capacitat de prioritzar els temes, quina facilitat de paraula i quanta energia transmesa a l'audiència!
A continuació la presentadora de la nit, que aquest cop corresponia a Vicky Serra, va fer una exposició clara i precisa de l'agenda de la sessió i va presentar a l'equip tècnic, format per Teresa Rubinat, Joan Redon i Marta Navarro, i que barrejava veterania i joventut, característica certament interessant per a la continuïtat del club.
Els discursos preparats de la sessió van ser protagonitzats per Albert Pujol i Eduard Couchez, probablement els dos socis amb els discursos més suggerents, controvertits i iconoclastes del club. I ho van fer en dos discursos de contingut magistral.
El primer de n'Albert amb un discurs estrafolari i genial desmitificant l'ordre i protocols en general i específicament de Toastmasters. Em quedo amb la frase del discurs «Toastmasters, si no et mata abans… t'ajuda!».
El segon, de l'Edu, va ser una crítica ferotge al PowerPoint usada com a eina de distracció informativa. Presentacions «políticament» correctes, que no informen de res, dissenyades per a escapolir-se del problema.
Edu i Albert van ser ràpidament avaluats de manera escrita durant el minut que tots ens donem, de manera que com sempre van poder rebre un feedback concret, útil i molt plural! I també, seguidament, de manera oral per Judit Permanyer sobre el discurs d'Edu i per Jordi Mollon sobre el d'Albert.
En el cas de Judit, faria menció a l'encoratjament que sempre sap transmetre als seus avaluats i en el cas de Jordi, també fidel al seu estil, la quantitat de recomanacions que dóna per a la millora dels següents discursos.
Finalment, Felipe de la Cruz va tancar la sessió com avaluador general donant la seva visió sempre tan personal i diferent de l'estàndard, i que crec que enriqueix molt i que incentiva el pensament crític.
A continuació, com ja he mencionat al principi, vam tenir les eleccions anuals del nou comitè. En aquest cas, de manera excepcional i tant de bo es repeteixi en més ocasions, vam tenir dos candidats a la presidència del club, Felipe de la Cruz i Joan Fabregat ... i va ser Felipe qui va sortir democràticament escollit pels socis del club com a President del club, i qui encapçalarà el nou comitè que va ser refrendat per la majoria de socis del club.
Joan Fabregat, DTM, i membre de Som-hi Toastmasters Club i Sagrada Família Toastmasters Club (President fundador)